El 6 de Gener de 1907  al barri marginal de Sant Llorenç a la ciutat de Roma, Itàlia, va ser inaugurada la primera “Casa dei Bambini . La creació d’aquesta escola havia estat encomanada a la Dra. Maria Montessori qui prèviament  havia estat treballant amb nens i nenes amb discapacitats i amb els quals s’havien obtingut resultats sorprenents.

Aquesta vegada era el torn de crear una escola  per als fills/es dels treballadors d’aquest barri obrer. Era el principi del que seria el moviment Montessori present avui dia a milers d’escoles dispersades per tot el món.

Ens podem  preguntar com i per què, l’esperit, la metodologia i la filosofia que van inspirar aquella primera Casa dels nenes i nenes es manté vigent i ens continua aportant  una resposta avui en dia.

Vivim una època de canvi constant, de canvi ràpid. Una era d’immediatesa que sovint provoca vertigen. El que avui dia és l’últim crit demà es converteix en obsolet.

Resulta paradoxal doncs, que quelcom que va ser creat fa més de 100 anys, ens pugui  continuar donant resposta a la pregunta vital de l’educació avui en dia.

Maria Montessori (1870-1952) va ser la primera dona metgessa a Itàlia. La seva formació científica  la va portar a fer múltiples observacions  i amb el rigor del que està acostumat a observar i comprovar exhaustivament les teories i els processos, va desenvolupar el que es coneix com el mètode de la pedagogia  científica i que   avui dia ens continua guiant en el procés d’educar.

El que va fer Montessori va ser observar i donar resposta a les necessitats de la persona. Considerava que l’educació havia de ser “UNA AJUDA A LA VIDA” i va dedicar tota la seva vida a investigar i a treballar en la manera en la que podem ajudar a l’infant a treure tot el potencial que porta dins seu i que li permet evolucionar i construir-se a sí mateix.

Tot en la creació està connectat i obeeix a un propòsit intel·ligent.  Només ens cal observar per adonar-nos que com és al macro és al micro. Veiem que, des d’abans que un ésser nou sigui creat, ja existeix un ambient preparat per a rebre’l. Tot en la natura està disposat  per a que la vida sigui possible !!!

L’ésser humà com a part d’aquesta natura, al néixer  ja conté en el seu interior TOT el que necessita per al seu desenvolupament però aquest tot ha de ser extret i treballat interactuant amb el medi que el rodeja ja que si no ho fa quedarà ocult i inert.

La tasca de l’adult és preparar un ambient adequat i així ajudar a la vida a que aquesta pugui ser manifestada, a que aquest treball pugui ser realitzat en harmonia i en la seva totalitat.

Ana Luz Rodríguez.

Guia Montessori.